Mamun i Munna
Fa uns dies vaig rebre noticies de que Munna havia començat a dir "hello", a simple vista i per al que no sap de que estic parlant pot semblar una cosa insignificant i sense massa importància. Però si dic que Munna és un dels nois amb síndrome de down que estan participant del projecte que vaig començar aquest estiu a Bangladesh, que quan vam començar a treballar amb ella no era capaç de dir cap paraula i que ara ha començat a dir hello gràcies al treball que estan fent amb ell les coses canvien molt.
Estic molt orgullosa, no del projecte en sí, sinó de la persona que està treballant amb ell, perquè des de que vam començar amb tot això no ho ha deixat córrer ni un sol moment, ha continuat treballant d'una forma absolutament fidel dia a dia.
Espero que això només sigui l'inici de tota una frase i no només per a Munna sinó també per a totes les altres persones amb síndrome de down amb les que estem treballant. Mamun continua “bufant” les seves respostes, però espero també arribarà el dia en que aquest bufit s’acabarà convertint en un so prou clar per a tots.
Estic molt orgullosa, no del projecte en sí, sinó de la persona que està treballant amb ell, perquè des de que vam començar amb tot això no ho ha deixat córrer ni un sol moment, ha continuat treballant d'una forma absolutament fidel dia a dia.
Espero que això només sigui l'inici de tota una frase i no només per a Munna sinó també per a totes les altres persones amb síndrome de down amb les que estem treballant. Mamun continua “bufant” les seves respostes, però espero també arribarà el dia en que aquest bufit s’acabarà convertint en un so prou clar per a tots.


